Ahir vaig anar a vore la película X-Files, però no me va recordar ni de refiló a la sèrie que tanta addicció me va generar fa ja més de 10 anys a altes hores de la matinada (Telecinco va decidir emitir la sèrie a les 2 de la matinada en les últimes temporades que va emitir...) Bàsicament vaig vore una peli nyonya de pasteleo que se podria titular P-Files(Asuntos rosa), perquè a què venen ixes actuacions mediocres dels protagonistes encarinyant-se cada dos per tres i bessant-se encara més a sovint!!!
La gràcia de la sèrie eren les històries originals paranormals, la trama central puntillada en cada capítol, aquell erotisme paranormal que flotaba en el ambient cada vegada que apareixien mulder i scully en cada primer pla.... Ahir no vaig trobar res d'això, què té de paranormal el transplantament d'organs??? Què té de ciència ficció la investigació en cèl·lules mare???(joder!, que me dedique a això....).
Acabe de repasar la història del Chris Carter i el tio no ha fet res de trellat desde Expediente X, de fet la companyia que va crear ha desaparegut, vivien del cuento de X-Files, vaia "jeto". Jo pensava que el tio era un crack, però ja veig que no, segur que tenia algun becari redactor explotat, ara estic segur.
Dimecres o dijous vore la del batman negre, a vore si no decepciona tant...
1 comentario:
Saps que tinc la teua tassa de X-files? :P
Actualitza perro, que estàs de vacances.
(merda de peli, per cert)
Publicar un comentario